LA LLUNA, JESÚS HERMIDA I MATTHEW TREE, QUÈ TENEN EN COMÚ?


Recordem que el passat 20 de juliol es va celebrar el 40è aniversari que l'home va trepitjar la lluna per primer cop a la història amb la tripulació que ho va fer possible amb l'Apol.lo 11 enviat per la NASA. Aquests dies que estem de vacances i tenim més temps per repassar la premsa diària, trobem que encara hi ha comentaris sobre aquest aniversari i sobre el fet de l'arribada de l'home a la lluna. I aprofitan que tenim temps per llegir, volem incloure en el nostre blog, una carta adreçada per un lector al director del suplement dominical de La Vanguardia i una columna del col.laborador del diari Avui, Matthew Tree. La primera és un homenatge a la figura del periodista Jesús Hermida, que va ser la veu que va fer el relat de l'esdeveniment lunàtic la matinada (hora espanyola), del 20 de juliol de 1969 per la pantalla de TVE, i passats 40 anys el mateix Hermida va presentar el programa commemoratiu del fet a la mateixa cadena. La segona lectura, es tracte de la columna publicada a l'edició de l'Avui del dimarts dia 11 d'agost, on Mr. Tree fa esment dels rumors confirmats per la tripulació de l'Apol.lo 11, on van coincidir amb unes naus extraterrestres en el moment de fer l'aterrage a la lluna, alhora també fa una aportació personal sobre aquest fet.

GRÁCIAS, JESÚS HERMIDA. Matías Acebes Fernández
Vilanova i la Geltrú, Barcelona)
El 20 de julio de 1969 yo tenía ocho años y en mi casa no había televisión. No vi en directo la llegada del hombre a la Luna, que ahora conmemoramos, y mi único recuerdo se reduce a contemplar al día siguiente las imágenes borrosas en casa de un amigo. Ni siquiera en aquel momento conocía quién había puesto voz a la retransmisión. Ahora, cuarenta años después, me ha deslumbrado el espectáculo conmemorativo dirigido por un periodista, mago de la palabra, la cadencia, el ritmo de un lenguaje televisivo al que, desgraciadamente, no estamos acostumbrados. En ningún momento necesitó recurrir a la acostumbradas muletillas y cada frase era un prodigio de concreción, precisión, concisión y, por encima de todo, de poètica sinfónica verbal, periodística, much más que descriptiva, que me hizo recordar, con afectación incluida, cuánto echo de menos su presencia en las hoy cada vez más y más grandes pantallas. Grácias, señor Hermida.

RES NO ÉS MESQUÍ - MATTHEW TREE (Columna diari Avui)
"FUSTERS INTERPLANETARIS"
Pensava que al cap d'uns dies de l'aniversari de l'arribada d'Armstrong i Aldrin a la Lluna, algun periodista hauria mencionat la polèmica interestel.lar que hi va haver arran d'aquell viatge: però no. Breument: segons l'ufòleg anglès Timothy Good, Armstrong -poc després de la seva tornada, en el curs d'un simposi de la NASA- va confessar que, mentre es feia l'aterratge, la tripulació havia vist dues naus enormes d'origen desconegut a la superfície lunar. Comentaris semblants han estat atribuïts a mols altres astronautes: el 1962, per exemple, Scott Carpenter dieia que ha vist un ovni mentre tripulava el seu Mercury 7. Durant anys, jo desitjava amb urgència que aquests objectes desconeguts existissin i que fossin d'origen extraterrestre i que baixessins a la Terra d'una vegada i possessin fi a totes les coses que em feien la vida insuportable, des de les passarel.les de moda fins a la cara de la Margaret Thatcher. I no era l'ùnic: va ser aquella època que la banda canadenca Klaatu va treure una cançó que es diu, traduïda, "Volem parlar amb els ocupants de naus interplanetàries" i la cantaven de bona fe, ja que el 1976 encara es creia que les ones de FM no rebotaven contra objectes sòlids i que podrien arribar a l'espai exterior. Amb el pas dels anys, la meva creença en l'existència dels ovnis s'ha anat esfumant davant la manca innegable de proves. A més a més, fa poc vaig escoltar la versió embafadorament ensucrada que The Carpenters -que comparteixen cognom de fuster amb l'astronauta Scott- van fer de la cançó dels Klaatu. Per tant, ja m'és més igual que mai que hi hagi o no extraterrestres, segur com estic que només en sentir aquest despropòsit musical camí de la Terra, avortarien els plans d'invasió i tornarien cap a Sírius 2 amb un coet al cul.

Font: rtve.es / avui.cat (diari Avui)
Josep Maria Solé - "Vols llegir?" - Ràdio Nova

Comentaris