ELS LECTORS QUE SI ESTIMEN ELS LLIBRES - part 14

LONDRES NEVAT de Jordi Llavina
Aquest autor ens presenta un conjunt de sis contes d'hivern. Sis fragments de vida que no es tornaran a repetir. Sis històries morals.

Una nit en què està a punt de nevar, una dona espera la seva filla petita, que no acaba d'arribar mai. El Periple londinenc d'un escriptor a qui han encarregat una missió compromesa i que acabarà realitzant-ne una altra de ben diferent. Un professor enigmàtic torna, gairebé dues dècades més tard, quan ja ningú no pensava en ell.

Llavina ens ofereix un llibre en què els personatges s'enfronten amb el seu passat ple de fantasmes. Sis relats impregnats de sensibilitat, fruit d'una mirada lírica a la dinàmica condició humana, que confirmen la singularitat de la proposta narrativa de l'autor. «En la seva relativa inconsciència, amb el ram de flors a la mà -les flors, encara calentes del sol-, hauríeu dit que era feliç del tot.» "Londre nevat", és editat per Ara Llibres, dins de la col.lecció Amsterdam.

Pel que fa el seu autor, Jordi Llavina i Murgadas, és nascut a Gelida el 1968. És escriptor, poeta, crític literari i presentador de ràdio i televisió. Es va donar a conèixer l'any 2001 en guanyar el Premi Josep Pla de narrativa amb la novel·la Nitrato de Chile. Col·labora al diari Avui, a El Mundo a La Vanguardia i a El 3 de vuit; i condueix el programa de televisió El book insígnia. A la ràdio, va presentar el programa Fum d'estampa a la desapareguda emissora Catalunya Cultura. A la seva maduresa, és quan comença a crear obres de distints gèneres, com el poètic o el narratiu. En el terreny de la poesia, el 2006 va guanyar el Ciutat de Mallorca gràcies al recull La Corda del Gronxador; i, l'any 2007, el Premi Alfons el Magnànim de poesia en llengua catalana amb l'obra Diari d'un setembrista. Actualment col·labora al programa L'ofici de viure de Catalunya Ràdio a la secció dels Mails d'amor.

BARCELONA SENSE PRESSES d'Isabel de Villalonga
el llibre proposa un viatge relaxat per la ciutat a través de 23 itineraris que aposten per una manera diferent de relacionar-se amb l'espai i el temps urbans. Rutes curiosament guiades que són un homenatge a la lentitud de les placetes tranquil·les, als parcs lliures de contaminació atmosfèrica i acústica, als cafès de barri on es pot conversar a gust, als nuclis de vianants que conserven el sabor dels antics pobles, a la cultura local i a tots aquells racons plàcids que us permetran gaudir amb calma d'una ciutat nova i omplir de vida les hores mortes.

Segons explica la seva autora: "confesso que sóc fan de Barcelona. M'és impossible ser objectiva quan en parlo, i encara que reconec que les coses ens podrien anar molt millor, tinc una tendència natural a perdonar-li els defectes i enamorar-me de la seva cara més amable. Atès que la meva percepció de Barcelona està basada en una cosa tan intangible com és l'emoció i els sentiments, ha estat un plaer haver rebut l'encàrrec de descriure la Barcelona slow. Es tractava de submergir-me en aquella altra Barcelona que la rutina i les presses ens escamotegen, la que s'amaga sota el caos circulatori i la globa-lització: la Barcelona de la convivència i l'hospitalitat, la Barcelona de la sensibilitat per l'ecologia, la Barcelona de la cultura, la Barcelona de l'artesania, la Barcelona de la gastronomia senzilla i saludable...". Llibre editat per l'Ajuntament de Barcelona, incorporat a les "Guies generals, volum 8, el passat mes de novembre de 2009.

I LA FESTA SEGUEIX de Josep Maria Espinàs
«El temps va passant, però la festa segueix» Amb aquesta afirmació vital acaba Josep M. Espinàs el pròleg d’aquest llibre, publicat per edicions La Campana, amb un total de 184 pàgines.

En l’obra literària d’Espinàs hi ha una línia «memorialista», al llarg de la qual parla de les seves experiències personals i del món que les envolta. S’hi inclouen sens dubte El nen de la plaça Ballot, El teu nom és Olga i Inventari de jubilacions, publicat quan l’escriptor va fer 65 anys i del qual Joan F. Mira va dir: «Me l’he llegiti rellegit, i he intentat aclarir per què aquest llibre em fa pensar tant.»
Després, havent passat dels 73 anys –expectativa de vida estadísticament previsible–, va escriure Temps afegit, un document íntim i literari subtitulat «Com un autoretrat», amb gran acceptació per part de la crÌtica i els lectors.

Ara, l’autoretrat es consolida amb I la festa segueix. Amb 82 anys publica un text ple d’observacions i reflexions sobre els fets de la vida –la de la societat i la seva– exposades amb precisió, profunditat i una calma lluminosa.A cada prosa s’hi pot trobar aquell accent personal, aquella agudesa –a vegades amb un to irònic– i aquella qualitat humanística que el defineixen com un dels escriptors més coherents del nostre temps. I la festa segueix. També per als seus lectors.


Font: llibres.cat / Viquipèdia /
Article 192
Josep Maria Solé - "Vols llegir?" - Ràdio Nova

Comentaris