MOR JOSÉ SARAMAGO, ESCRIPTOR PORTUGUÈS I PREMI NOBEL DE LITERATURA 1998

L'escriptor portuguès José Saramago ha mort aquest divendres a la seva casa de Lanzarote als 87 anys a causa d'una leucèmia crònica. Saramago, que va rebre el Premi Nobel de Literatura el 1998, és autor d'una obra literària i poètica centrada en la preocupació social i l'exigència estètica. Nascut el 1922 a Azinhaga, a uns cent quilòmetres de Lisboa, Saramago ha triomfat entre el gran públic amb novel·les com "La caverna" o "Assaig sobre la ceguesa".  La capella ardent de l'escriptor està instal·lada a la biblioteca que porta el seu nom del municipi de Tías, a Lanzarote, on Saramago residia des de feia dues dècades. Aquest dissabte a la tarda en traslladaran les restes mortals a Portugal, on serà enterrat.

Saramago va néixer a la població d'Azinhaga, situada al municipi de Golegã i al seu torn a la districte de Santarém. Tot i que el registre oficial del seu naixement situa el seu naixement el dia 18, aquest fet es deu a un error en l'anotació per part del funcionari, que alhora el va inscriure amb el nom de José Saramago i no pas José de Sousa, cognom del seu pare.
El 1924 la seva família es va traslladar a Lisboa, on el seu pare va començar a treballar de policia. Als dotze anys va iniciar els seus estudis a l'Escola Industrial de Lisboa, estudis que no va poder finalitzar al no poder seguir pagant la matrícula. Aquest fet provocà que el jove Saramago entrés a treballar en una ferreria mecànica, sense oblidar però la seva nova passió: la lectura. Va canviar de feina i entrà a formar part de l'administració de la Seguretat Social.

Posteriorment entrà a treballar en una companyia d'assegurances i simultanejà les seves col·laboracions com a periodista al Diário de Notícias, un periòdic d'abast nacional, però que per raons polítiques ben aviat en fou expulsat. Crític literari de la revista Seara Nova, va formar part de la primera direcció de l'Associació Portuguesa d'Escriptors. Membre del Partit Comunista Portuguès des de 1969, va patir la persecució i censura durant els anys de la dictadura de António de Oliveira Salazar. Posteriorment va sumar-se a la Revolució dels Clavells que va portar la democràcia a Portugal l'any 1974. Des de 1976 es dedicà exclusivament al seu treball literari, acabà compartint la seva residència entre Lisboa i l'illa de Lanzarote (Illes Canàries), on morí el 18 de juny del 2010 als 87 anys.

Les seves obres destaquen per la denúncia dels mals de la societat actual, portant a l'extrem algun dels casos per analitzar què passaria i posar-lo de relleu. Sempre hi ha algun protagonista que s'oposa a deixar-se anar, és l'arquetip de l'heroi. Pel que fa a l'estil, usa frases llargues, amb un estil de puntuació propi. El 1944 inicià l'escriptura de la seva primera novel·la, Terra do pecado ("Terra del pecat", 1947), que no va tenir gens d'èxit. La seva segona novel·la Claraboia no pogué ni tan sols publicar-la. Aquest fet provocà que abandonés la literatura durant vint anys.

La seva primera gran novel·la fou Levantado do chao (1980), un retrat fresc i vívid de les condicions de vida dels treballadors de la població de Lavre, situada a la regió d'Alentejo. Amb aquest llibre Saramago aconseguí trobar la seva veu pròpia, amb l'estil gairebé poètic que el caracteritza.
La novel·la O Evangelho Segundo Jesus Cristo ("L'Evangeli segons Jesucrist", 1991) el catapulta a la fama a causa d'una polèmica sense precedents a Portugal (que es considera una república laica), quan el govern veta la seva presentació al Premi Literari Europeu d'aquell any, al·legant que "ofèn als catòlics". Com a acte de protesta Saramago abandona Portugal i s'instal·la a l'illa de Lanzarote (Illes Canàries). El 1995 publica Ensaio sobre a cegueira ("Assaig sobre la ceguesa") i el 1998 és guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per una obra que amb paràboles sustentades per la seva imaginació, compassió i ironia ens permet contínuament observar una nova realitat il·lusòria, esdevenint el primer autor en llengua portuguesa en rebre aquesta distinció.

+ Info: Viquipèdia
Article 246
Josep Maria Solé - "Vols llegir?" - Ràdio Nova

Comentaris