RELATS CURTS: EL RETROBAMENT


RELAT ORIGINAL DE SUSANNA CARPI
La nit és plàcida, acollidora, profètica. La lluna plena brilla amb tot el seu esplendor i el mar la reflecteix sobre les seves aigües quietes i serenes.


Els meus ulls, cansats i vells, no poden apreciar cap canvi significatiu. La platja s'estén suaument com una catifa de petites perles que, de tant en tant, la marea les arrossega mar endins. La passarel·la segueix al seu lloc resistint el pas del temps.

Falta poc per la mitja nit. Espero impacient la seva arribada. El pacte era agosarat i poc convencional. Deu anys és molt de temps, una llarga fracció que pot donar molts tombs inesperats.

Intento allargar la vista més enllà de la foscor i en el precís moment que toquen les dotze, al rellotge de l'església del poble, veig aparèixer dues siluetes. Cada una d'elles es dirigeix, des de camins oposats, cap a la passarel·la arribant a convergir en el punt concertat per la trobada. Puc sentir la seva mirada intensa i profunda com la recordava.

No parlen. L'expressió de les seves cares ho fa pels dos. Ell ja no és un nen, és un jove alt i atlètic. Ella, la monitora, s’ha convertit en una dona de formes arrodonides i ben proporcionades.

Les seves mans nervioses i poc destres, comencen a acariciar-se la cara, el contorn dels llavis, l’esquena, el relleu del pit, els plecs del ventre, el perfil del sexe... Suaument es treuen la roba i, com si fos un ritual en el que els hi va la vida, s’entreguen a la passió d’uns cossos que es desitgen sense mesura i sense condicions. A continuació, i extenuats per aquesta profunda vivència tan desitjada, s’estiren plegats a la sorra i cauen profundament adormits per les tensions i el cansament físic.

Abans que arribi l’alba, i amb ella les primeres clarors del dia, és desperten, i com en fet anteriorment, no és diuen cap paraula. Es tornen a mirar llargament en una expressió inexpressiva que no puc entendre. Es donen la mà, i com si d'un joc estrany es tractés, avancen mar endins. Les aigües segueixen calmoses com una bassa d'oli, les gavines paren quietes a la platja i la lluna comença a deixar pas a la claror d'un nou dia.

Neden amb tranquil·litat, sense presses, sense por. S’allunyen de la costa. La meva vista ja no els pot distingir. Espero inquiet que el tracte només fos un joc, cosa de criatures. Però no. Els meus ulls han perdut les seves mirades, les seves expressions, els seus gestos controlats, la seva profunda tristesa. No, aquesta vegada no tornaran. Mai no tornaran. I jo moriré junt amb ells, plegats, captiu del seu record i dels meus sentiments.

ESCOLTA EL RELAT

Ir a descargar


L'AUTORA
"El retrobament", és un relat original de Susanna Carpi, autora igualadina que debuta en el món de les lletres amb el llibre titulat "Història d'una formiga" (La Patumaire Edicions). L'experiència personal viscuda per aquesta escriptora debutant, emmalaltint de manera severa i molt envalidant de fibromiàlgia, fatiga crònica i depressió, ha servit per donar forma i volum en aquesta història protagonitzada per una formiga, la Martina, que està afectada amb aquestes mateixes malalties. Aquest llibre que representa una metàfora de la vida mateixa, està escrit amb sentit de l'humor i alhora amb una mirada crítica. A més, vol mostrar un camí per viure amb més confiança en un mateix, desenvolupant les capacitats personals i així aconseguir una vida més sana i saludable per poder conviure amb harmonia dins la societat que ens envolta. 

Veu relat: Esmeralda Morreres (Ràdio Nova)
Servei de podcast: IVOOX
Article 334 - Josep Maria Solé - "Vols llegir?" - Ràdio Nova

Comentaris