JOAN PINYOL, GUANYA 1 DELS 4 PREMIS ADAC


ACTUALITAT
L'escriptor capelladí, Joan Pinyol, ha estat guardonat amb un dels quatre premis de la 25ena edició dels premis ADAC a la Normalització Lingüística i Cultural que convoca l'Ateneu d'Acció Cultural de Girona, que anualment reconeixen l'esforç de persones, entitats, empreses i mitjans de comunicació per fer del català una llengua viva i que també serveixen per denunciar la deixadesa lingüística en alguns sectors. El 3 de juny es farà el lliurament d'aquests premis, on l'escriptor Joan Pinyol rebrà el "reconeixement a la millor carta sobre la llengua catalana, durant el 2010-2011", per la carta titulada "El català, cosa de pocs", que va aparèixer publicada en l'edició del diari El Punt del 24 de desembre de 2010.

Reproduïm el text de la carta guanyadora: 
En els anys que porto a l'Ensenyament-Educació a Catalunya i com a professor-catedràtic de català n'he vist i sentit de tots colors. Des del menysteniment manifest cap a la matèria que imparteixo des d'un centre majoritàriament castellanoparlant, amb comentaris del tipus “¡a mi me mola Franco porque prohibió el catalán!”, en boca d'uns adolescents que no saben ni qui va ser el dictador, i d'altres com “el catalán es como el inglés, se estudia pero no se habla”. 

També he hagut de subratllar força vegades que el català i el castellà no van entrar en contacte real fins al segle XV i que, per tant, la llengua catalana, a banda de cooficialitats actuals, és la pròpia d'aquest gran país d'acollida, i més d'un alumne m'ha mirat amb gran incredulitat, com si m'ho inventés des del victimisme. També he hagut d'explicar en més d'una ocasió i a alguns dels meus companys per què és fonamental per a la llengua catalana que sigui la vehicular de l'ensenyament, encara que després es passessin pel forro la normativa i impartissin les classes en castellà a partir del llibre de text en català, per alegria i esquizofrènia de l'alumnat. I parlo d'uns quants amb idoneïtat certificada per impartir la matèria en català i passotisme evidenciat a l'hora de fer-ho. I no els ha caigut mai cap sentència contrària ni han estat mai qüestionats. 

El castellà ha estat i continua sent la llengua del pati de l'escola i d'unes quantes matèries en prejudici dels alumnes catalanoparlants però, una vegada més, les sentències judicials continuen sent només favorables als nacionalismes espanyols latents (PP i Ciutadans) la qual cosa, pensant com a filòleg en la pervivència de la meva llengua, m'entristeix en gran manera. Amb les tres sentències del TC s'evidencia més que mai aquesta línia de desprestigi i atac cap a la llengua catalana.

Web personal: joanpinyol.net
Article 440 - J.M. Solé - "Vols llegir?" - Ràdio Nova

Comentaris