ENTREVISTA: RAMON PARDINA, AUTOR DE "L'HOME MÉS FELIÇ DEL MÓN"

Llegir aquest llibre no ens farà canviar, ni tenir més gust, ni ser més intel.ligents, ni més sensibles..., però el propòsit que ens planteja el seu autor, el barceloní Ramon Pardina, és que ens ho passem bé llegint-lo. "L'home més feliç del món", publicat per l'editorial Pagès Editors, inclou nou relats al voltant de la infelicitat, la responsabilitat de la maduresa, l'escriptura i els petits moments de felicitat, fugaços, que afloren de tant en tant enmig de tot això. "Vols llegir?" ha conversat amb l'autor d'aquesta proposta de lectura...

Ramon, quins gèneres es donen cita en els relats de “L'home més feliç del món”?
Particularment prenc el gènere per viatjar des de la quotidianitat cap al fantàstic o el surrealisme, sempre barrejat amb l'humor. No sé si això és un gènere, però és el que acostumo a fer. També m'agraden molt els contes que juguen bàsicament amb el llenguatge, els que no venen a explicar res (o res de no gaire important) però que s'aguanten gràcies a jugar bàsicament amb el llenguatge. En aquest sentit, els “Exercicis d'estil” de Raymond Quennau és un referent.

D'on treus les font d'inspiració pels teus relats?
Com deia, tot i tenir un component fantàstic es basen en situacions reals, de vegades coses que m'han passat a mi mateix, però deformades o exagerades fins a l’absurd. La meva idea és que es pot fer literatura de qualsevol cosa, sempre que tingui un rerefons significatiu. Fa poc vaig escriure un conte basant-me en un catàleg de l'Ikea per exemple que, per a mi, és molt significatiu.

Quin és la teva definició de “felicitat”?
Més que definir-ho amb paraules, em quedaria amb la portada del llibre. Quan vaig veure el primer esbós vaig pensar que d'alguna manera estranya estava en sintonia amb tot el que hi havia a dins. I a més es complementava molt bé amb el títol, ajudava a entendre que el títol (i el llibre) tenia una voluntat irònica.

Excusa'ns la “xafarderia”, Ramon Pardina és feliç?
El meu pare? Sí, ell sí. I jo no em puc queixar.

Quina és la teva manera de treballar l'escriptura?
Ho compagino amb la meva activitat professional, això fa que no tingui molt de temps. Normalment escric força a raig, aprofitant al màxim el temps que tinc, i després reescric molt. Una de les coses que m'agrada de l’escriptura es posar sobre paper coses que en imatges no es poden ensenyar, o no funcionarien. El conte “La veu”, on un escriptor troba una representació física de la seva veu en forma de personatge, n’és un exemple. Intento que la majoria de contes responguin a aquesta idea, que sigui per això que escric i no que faig una altra cosa.

Quin és el teu gènere preferit, o el que et sens més còmode el relat o la novel.la?
Donat que fins ara només he escrit llibres de contes la resposta és fàcil. El conte és un gènere de gran exigència. Quan un conte és perfecte (penso en “Continuidad en los parques” per exemple o “La noche boca arriba”) provoca una sensació de plenitud, un efecte demolidor, que en narrativa és molt difícil de superar. Per les seves característiques, a més, és un gènere especialment indicat per gaudir de la relectura.

Fins ara has publicat llibres de relats. Quan arribarà la novel.la? Tens algun projecte al respecte?
També vaig escriure una obra de teatre, que ara estic pensant de revisar. Però de tant en tant escric algun conte que es ramifica i s’assembla una mica més a una novel·la. Si alguna idea necessita d'una estructura més complexa per explicar-se i, de manera natural, s’acaba convertint en una novel·la perfecte. Si no, no m'obsessiona. La gent pensa que has d'escriure una novel·la perquè et preguin seriosament, però no hauria de ser així.

Quina influència rep la teva escriptura respecte a les teves altres facetes com a creatiu de publicitat o guionista?
Entre d'altres coses, crec que les ganes de divertir. Parteixo de la idea que cal anar a enganxar el lector, no que el lector hagi de fer l’esforç per entrar dins el llibre. Per mi la lectura ha de ser una experiència plaent, es pot parlar de temes seriosos o importants, però no cal avorrir a ningú. Per avorrir-se ja hi ha d’altres coses, com fer la declaració de la renda o afaitar-se.

El llibre està dedicat a la teva mare.
La meva mare era la persona que més m'animava a escriure i la primera lectora de la majoria dels meus contes. M'anava molt bé perquè els seus comentaris eren d'una persona sense formació acadèmica però amb una intel·ligència molt intuïtiva, si a ella li agradava (era bastant sincera) m'assegurava que el conte funcionava com a mínim en un primer nivell. Que no calia haver llegit tal o tal altra cosa per gaudir-ne. I si després has llegit tal o tal altra cosa i pots gaudir-ne en un segon nivell de lectura doncs millor que millor. En certa manera sentia que li'n devia una. I era la meva mare, és clar.

Per què llegir “L'home més feliç del món”?
Això em costa una mica. En tot cas, et puc dir perquè no llegir-lo. Conec diverses persones que m'han dit que s’havien passat de parada del metro o el bus mentre el llegien. És veritat. Suposo que és una mala notícia per si has d’anar a treballar però com ara la majoria de gent està de vacances és menys greu.

Quines son les teves lectures actuals. Què ens recomanes per llegir?
Les meves lectures actuals són “El mal del ímpetu”, d'Ivan Goncharov, un llibre molt adequat en aquestes dates perquè explica la suposada malaltia d'una família que no pot quedar-se a casa i ha d’anar sempre a un lloc o altre, i la guia de Portugal, un llibre també molt adequat ara mateix però per d’altres motius. I recomano llegir en Pere Guixà (tot i que no necessita que jo el recomani), un escriptor que ha bastit una trajectòria molt sòlida al voltant del conte i que és un referent per a mi en aquest sentit.

ENTREVISTA A RÀDIO NOVA: "VOLS LLEGIR?"
Coincidint amb l'estrena de la setena temporada d'emissió del programa de ràdio del "Vols llegir?" a Ràdio Nova, l'espai radiofònic va entrevistar a Ramon Pardina, autor de "L'home més feliç del món". En el següent podcast podeu escoltar aquesta entrevista:

Ir a descargar

Article 482 - J.M. Solé - "Vols llegir?" - Ràdio Nova

Comentaris