MOR L'ESCRIPTORA TERESA PÀMIES

ACTUALITAT
VLLG? / NECROLÒGICA 
La literatura catalana perd a una de les escriptores més emblemàtiques d'una generació. Teresa Pàmies ha mort aquest dimarts 13 de febrer de 2012, a l'edat de 92 anys, a Granada on vivia amb un dels seus fills. Activista comunista i autora de "Testament a Praga", escrita en col.laboració amb el seu pare, i amb el qual va guanyar el Premi Josep Pla el 1970.

Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2001, la literatura de Teresa Pàmies està marcada per un to autobiogràfic i per l'experiència de l'exili, que la va portar a viure a França, Cuba, la República Dominicana i Mèxic. A part dels reconeixements esmentats, també va rebre el 2006, el Manuel Vázquez Montalbán de Periodisme. 


Teresa Pàmies va néixer el 1919 a Balaguer en una família d'ideologia comunista. Anava per a modista quan va esclatar la Guerra Civil. Llavors, aquella vida més o menys previsible es va convertir en una biografia plena compromís i literatura. El context la va portar a militar al Partit Socialista amb tan sols setze anys. Aviat, Teresa Pàmies es convertiria en un referent polític per a molts catalans.

L'any 1939, a les acaballes de la Guerra Civil, es va exiliar a França amb el seu pare. Després, va viatjar a la República Dominicana, a Cuba i finalment a Mèxic, on va començar a estudiar Periodisme. El 1947 va tornar a Europa i es va instal·lar a Praga, on va exercir de periodista com a directora de les emissions en castellà i català de Ràdio Praga. Des de l'estranger escrivia per a revistes com "Serra d'Or" i "Oriflama"


A principis dels setanta va tornar a Catalunya, on es va dedicar plenament a la literatura. El seu primer èxit va ser "'Testament a Praga", escrit en col·laboració amb el seu pare, i que va guanyar el Premi Josep Pla. De les seves obres destaquen les que tenen un significat polític, com "Va ploure tot el dia" i "Quan érem capitans", del 1974, o "Memòria del morts", finalista del premi de novel·la Ramon Llull l'any 1981. Entre les seves novel·les sobresurten "La primavera de l'àvia", del 1989, i "La filla del gudari", del 1998. Pàmies també va col·laborar en diverses publicacions periòdiques com l'"Avui", "El Temps" o "Serra d'Or". En la majoria d'obres hi havia un rerefons autobiogràfic, que en alguns casos reflectia la relació amb el seu marit, Gregorio López Raimundo, dirigent clandestí del PSUC a Barcelona durant molts anys. 


El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2001, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes -va ser la segona dona distingida amb aquest premi després de Mercè Rodoreda-. La seva obra és un testimoniatge subjectiu, directe i compromès que recull les vivències personals, unes experiències que també formen part de la història col·lectiva. És aquest precisament el valor de l'obra de Teresa Pàmies. Recordem també que l'autora era mare del també escriptor, Sergi Pàmies.

DOCUMENT
El servei de TV3 a la carta ens ofereix la possibilitat de recuperar el programa que l'any 1994 va dirigir i presentar un altre escriptor d'èxit, Josep Maria Espinàs. El 3 de març d'aquell any, el programa PERSONAL I INTRANSFERIBLE va entrevistar a l'escriptora Teresa Pàmies. Un document que ens ofereix, a través de la conversa entre Espinàs i Pàmies, la personalitat personal i professional de l'autora morta en aquest mes de març, passats 18 anys des de l'enregistrament d'aquest espai que aquest article us convida a veure:






Font: Diari Ara / 324.cat / TV3 a la carta
Article/post 610 - Vols llegir? - Ràdio Nova


Comentaris