ELS LECTORS QUE SI ESTIMEN ELS LLIBRES -194- DELPHINE DE VIGAN

RES NO S'OPOSA A LA NIT de Delphine de Vigan
VLLG? / Recomanat per Isabel Casas, llibretera i col·laboradora setmanal del programa de Ràdio Nova
Amb l'aval d'haver venut més de mig milió d'exemplars a França, a més rebre cinc premis -entre els quals hi ha el pretigiòs Renaudot-, es publica en el nostre país el relat basat en fets reals viscuts per la pròpia autora, Delphine de Vigan. 

L'escriptora que es va donar a conèixer a nivell internacional l'any 2007 amb 'No i jo', traduïda a una vintena de llengües,  poc després de l'aparició de 'Les hores soterrades' l'any 2009, va trobar-se la mare morta al seu apartament. Llavors, De Vigan va començar una investigació sobre Lucile i la seva família per intentar descobrir què pot portar algú fins als suïcidi. 

Segons declaracions de la pròpia autora en la seva visita de presentació del llibre a Barcelona, que el seu objectiu amb 'Res no s'oposa a la nit' ha estat retre-li homenatge a la seva mare mentre resseguia el seu periple vital. També va explicar que 'fent això pensava que podria desemmascarar el fantasma que mai no havia entès del tot. Entendre què l'havia tornat pràcticament boja i, més endavant, el que l'havia conduït al suïcidi. Quan vaig començar a entrevistar-me amb els meus germans vaig descobrir que el que realment havia de resseguir era la història de la família'.

El llibre pren el títol d'una cançó d'Alain Bashung. Publicat en català per Edicions 62 i en castellà ho ha fet l'editorial Anagrama

L'ARGUMENT
Un matí d’hivern, Delphine de Vigan va entrar a l'apartament de la seva mare, Lucile, i se la va trobar morta estirada al llit. Arran d'aquesta mort sobtada en circumstàncies poc clares, l’escriptora va decidir emprendre una recerca detectivesca per mirar de reconstruir el trencaclosques que havia estat la vida de Lucile Poirier. Una dona fascinant, d’una bellesa terriblement dolça i salvatge, seductora i bohèmia, però amb l’ànima marcada per un dolor profund i misteriós.
Els centenars de fotografies preses durant anys, la crònica del seu avi, enregistrada en diverses cassets, les vacances familiars filmades en super-8, les converses amb els seus oncles i germans, i la seva pròpia experiència com a filla d'una mare gens exemplar són els materials dels quals es nodreix la memòria dels Poirier. La memòria, i la crònica, sense embuts ni floritures, d’una família al París dels anys cinquanta, seixanta i setanta. Però també una lúcida reflexió sobre qui som, què transmetem i sobre la “veritat” de l’escriptura. 

En el transcurs d'aquesta recerca, Delphine de Vigan descobrirà els secrets més foscos, tancarà algunes ferides antigues, però n'obrirà de noves en el seu entorn. El resultat: un magnífic relat, ambiciós, sensible, i colpidor, que ha merescut l’elogi unànime de la crítica i dels lectors francesos. 

Font/enllaços: Edicions 62 / Anagrama / 'Llibreria...Llegim?'
Article/post 758 - J.M. Solé - Vols llegir? - Ràdio Nova




Comentaris